Como culminación de las fiestas de Pascua celebramos la solemnidad de Pentecostés. El Espíritu Santo, enviado por el Señor Resucitado a toda la creación, todo lo hace nuevo. La fiesta de Pentecostés es una llamada a abrirnos a la acción renovadora del Espíritu en nuestras vidas personales, en la Iglesia y en toda la creación.
«El amor de Dios ha sido derramado en nuestros corazones por el Espíritu que se nos ha dado» (Rm 5, 5). Por este Espíritu podemos llamar a Dios Padre, abrirle nuestro corazón con la confianza de hijos y apoyarnos en Él en todas las situaciones de nuestra vida. Sin el Espíritu, Dios se convierte en una idea vaga e impersonal que nos deja indiferente o ante quien nos situamos desde el miedo y el temor.
«El Espíritu…será quien os le enseñe todo y os vaya recordando todo lo que os he dicho” (Jn 14, 26); “Él os guiará hasta la verdad plena” (Jn 16, 13). Iluminados por Él, podemos conocer a Cristo, no como un personaje del pasado del que únicamente sabemos las cosas que nos enseñan los libros, sino como alguien que está vivo y presente en el camino de nuestra vida, a quien podemos llegar a conocer personalmente, con quien nos podemos encontrar y vivir una relación de amistad que nos llena de alegría.
«La letra mata. El Espíritu da vida” (2 Cor 3, 6). Sin el Espíritu, el Evangelio sería una letra muerta, una ley que, cuando es vivida sin amor a Dios, esclaviza y oprime, por lo que tendemos a reducirla a mínimos. Por la acción del Espíritu, el Evangelio se convierte en potencia de vida, porque el Espíritu nos empuja a vivir según las Bienaventuranzas y nos ayuda a descubrir que la plenitud de la ley es la caridad.
El Espíritu, enviado el día de Pentecostés, nos enseña a vivir en la Iglesia. Sin Él, la Iglesia sería una mera organización humana e impersonal, como tantas estructuras que creamos los hombres. Él nos enseña que para vivir en la Iglesia hemos de dar siempre más importancia a las personas que a las estructuras; a hacer de ella una casa y escuela de comunión en la que se refleje ante el mundo el amor que se vive en la Trinidad; a no olvidar que la ley suprema entre los cristianos ha de ser siempre la caridad; a que la Iglesia sea, ante este mundo dividido, un lugar del perdón, un espacio donde con confianza se pueda pedir perdón y se perdone de corazón.
El Espíritu, enviado a los Apóstoles, y que actúa en el ministerio y los sacramentos, nos enseña a vivir la autoridad como servicio. Sin el Espíritu, la autoridad en la Iglesia fácilmente se convierte, como tantos poderes de este mundo, en un instrumento de dominio y de afianzamiento del propio poder. Cuando nos dejamos guiar por el Espíritu la autoridad se vuelve servicio, porque está siempre al servicio de la caridad y de la comunión eclesial, y se ejerce con métodos evangélicos.
El Espíritu es también fuerza para la misión. Por Él, el anuncio del Evangelio es algo más que una publicidad: es testimonio de creyentes dispuestos a entregar la propia vida al servicio de la verdad del Evangelio.
Una Iglesia abierta al Espíritu es una Iglesia que quiere vivir con autenticidad y sencillez evangélica y en ello encuentra la alegría.
Que acojamos en nuestra vida el Don que el Señor nos envía.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia
UNA ESGLÉSIA OBERTA A L’ACCIÓ DE L’ESPERIT
Com a culminació de les festes de Pasqua celebrem la solemnitat de Pentecosta. L’Esperit Sant, enviat pel Senyor Ressuscitat a tota la creació, tot ho fa nou. La festa de Pentecosta és una crida a obrir-nos a l’acció renovadora de l’Esperit en les nostres vides personals, a l’Església i en tota la creació.
«L’amor de Déu ha sigut vessat en els nostres cors per l’Esperit que se’ns ha donat» (Rm 5, 5). Per este Esperit podem cridar a Déu “Pare”, obrir-li el nostre cor amb la confiança de fills i recolzar-nos en Ell en totes les situacions de la nostra vida. Sense l’Esperit, Déu es convertix en una idea vaga i impersonal que ens deixa indiferent o davant qui ens situem des de la por i el temor.
«L’Esperit…serà qui vos ho ensenye tot i vos vaja recordant tot el que vos he dit” (Jn 14, 26); “Ell vos guiarà fins a la veritat plena” (Jn 16, 13). Il·luminats per Ell, podem conéixer a Crist, no com un personatge del passat del qual únicament sabem les coses que ens ensenyen els llibres, sinó com algú que està viu i present en el camí de la nostra vida, a qui podem arribar a conéixer personalment, amb qui ens podem trobar i viure una relació d’amistat que ens ompli d’alegria.
«La lletra mata. L’Esperit dona vida” (2Co 3, 6). Sense l’Esperit, l’Evangeli seria una lletra morta, una llei que, quan és viscuda sense amor a Déu, esclavitza i oprimix, per la qual cosa tendim a reduir-la a mínims. Per l’acció de l’Esperit, l’Evangeli es convertix en potència de vida, perquè l’Esperit ens espenta a viure segons les Benaurances i ens ajuda a descobrir que la plenitud de la llei és la caritat.
L’Esperit, enviat el dia de Pentecosta, ens ensenya a viure a l’Església. Sense Ell, l’Església seria una mera organització humana i impersonal, com tantes estructures que creem els hòmens. Ell ens ensenya que per a viure a l’Església hem de donar sempre més importància a les persones que a les estructures; a fer d’ella una casa i escola de comunió en la qual es reflectisca davant el món l’amor que es viu en la Trinitat; a no oblidar que la llei suprema entre els cristians ha de ser sempre la caritat; a que l’Església siga, davant este món dividit, un lloc del perdó, un espai on amb confiança es puga demanar perdó i es perdone de cor.
L’Esperit, enviat als Apòstols, i que actua en el ministeri i els sagraments, ens ensenya a viure l’autoritat com a servici. Sense l’Esperit, l’autoritat a l’Església fàcilment es convertix, com tants poders d’este món, en un instrument de domini i de fiançament del propi poder. Quan ens deixem guiar per l’Esperit l’autoritat es torna servici, perquè està sempre al servici de la caritat i de la comunió eclesial, i s’exercix amb mètodes evangèlics.
L’Esperit és també força per a la missió. Per Ell, l’anunci de l’Evangeli és més que una publicitat: és testimoniatge de creients disposats a entregar la pròpia vida al servici de la veritat de l’Evangeli.
Una Església oberta a l’Esperit és una Església que vol viure amb autenticitat i senzillesa evangèlica i en això troba l’alegria.
Que acollim en la nostra vida el Do que el Senyor ens envia.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València
La entrada UNA IGLESIA ABIERTA A LA ACCIÓN DEL ESPÍRITU se publicó primero en Archidiócesis de Valencia.
————————————————————————————————————————————————————————————
El anterior contenido fue publicado en: