CATÓLICOS EN VALENCIA – Mons. Benavent:  “Sant Josep era feliç perquè tenia el tresor més gran, la seua humil casa de Natzaret era la casa de Déu”

“Que la festa no es convertisca en una superficialitat buida i a oblidar valors que ens ajuden a trobar l’autèntica alegria”

 

“La veritat no sempre coincidix amb les nostres opinions, sinó que la descobrim quan posem la nostra vida davant de la mirada de Déu”

 

“L’autèntic servidor fuig del protagonisme, quantes vegades aparentant servir, estem buscant reconeixements”

 

Archidiócesis de Valencia, 19 marzo.- El Arzobispo de Valencia, Mons. Enrique Benavent ha presidido la eucaristía en la solemnidad de San José, patrono de la Iglesia universal, a la que han asistido el Obispo auxiliar, Fernando Ramón, el vicario general, Vicente Fontestad, las Falleras Mayores y las cortes de honor, el concejal y autoridades del Ayuntamiento de Valencia, miembros de la Junta  Central Fallera, el Gremi de  Fusters, así como las Belleas d’Alacant y de la Magdalena de Castelló, y Casas regionales.

 

El Arzobispo ha pedido no caer en la superficialidad de estas fechas, “un any més, enmig de l’alegria i del soroll de les nostres Falles, la celebració de l’eucaristia ens dona un moment de pau per a escoltar la Paraula de Déu i perquè l’alegria de la festa no es convertisca en una superficialitat buida, que ens porte a oblidar les actituds que fan de cadascun de nosaltres, persones que viuen la vida des d’uns valors que ens ajuden a trobar l’autèntica alegria. L’alegria que vivim estos dies no és l’alegria que dura, quan l’ambient extern ens porta a viure més fora que dins de nosaltres, sinó l’alegria que ens porta a no perdre la pau ni en els moments de goig ni en els moments de patiment. Per a ajudar-nos a viure eixa alegria, Sant Josep és un model, perquè ell s’encarna en la vida humana, que va viure la seua vida sense perdre en cap moment la pau” 

 

“La veritat no sempre coincidix amb les nostres opinions, sinó que la descobrim quan posem la nostra vida davant de la mirada de Déu”

 

Mons. Benavent ha señalado que el camino de la justicia está en la necesidad de verdad. “L’Evangeli diu que Sant Josep era un home just. A tots se n’ens omple la boca quan parlem de justícia. El desig de justícia és un signe d’autèntica humanitat. Una persona que no desitjara la justícia és una persona inhumana. Però, ¿quin és el camí de la justícia? Únicament la veritat és el camp que ens porta a la justícia i al bé. I eixe camí de viure justament des del camí de la veritat és el que va haver de recórrer Sant Josep en la seua vida. És la veritat allò que ens porta a viure justament davant de Déu i davant dels altres. Una veritat que no sempre coincidix amb les nostres opinions, sinó que la descobrim quan posem la nostra vida davant de la mirada de Déu·. 

 

“L’autèntic servidor fuig del protagonisme, quantes vegades aparentant servir, estem buscant reconeixements”

 

El Arzobispo ha recordado la figura de San José como el servidor sin buscar protagonismo o reconocimiento. “La missió de Sant Josep no és fer realitat els seus projectes, sinó ser servidor del Senyor i de Maria. I per això, no sense dolor ni obscuritat, ha de renunciar als seus projectes. Era un home just i també un servidor del Senyor, i en la seua manera de servir, fuig de qualsevol protagonisme. Com a servidor, la seua missió és creure, és obeir, i per això va fer el que li havia manat l’àngel. L’autèntic servidor fuig del protagonisme. Quantes vegades en la nostra vida, aparentant servir, estem buscant protagonismes, estem buscant reconeixements. Sant Josep ens ensenya que l’autèntic servidor és aquell que es fa tot pels altres. Per això, quan acaba la seua missió, desapareix sense que els evangelis ens diguen com”. 

La segunda lectura nos dice que la fe de San José es como la de Abraham, que creyó contra toda esperanza y se fio de Dios en medio de la oscuridad de la vida. San José que era un hombre justo, que era un servidor, es también modelo de esperanza, pero no porque veía realizados sus proyectos personales, él quería hacer de su vida un proyecto común con María, fundar una familia, y ciertamente esos proyectos se realizaron pero no como él pensaba, sino como Dios quería, y a pesar de que eso le rompió los esquemas, se fio de Dios.

 

“San José es modelo de esperanza, la virtud de los que confían en Dios”

 

Mons. Enrique Benavent ha destacado la esperanza como virtud de la que San José es modelo. “Porque se fio de Dios es un modelo de esperanza. La esperanza no es únicamente la actitud de aquellos que en la vida todo les va bien o que consiguen todo lo que se proponen. La esperanza es la virtud de los que confían en Dios, que siempre cumple lo que promete, aunque a menudo por caminos que nosotros no imaginamos. Y como se fio de Dios, Dios se fio de él, y le confió sus tesoros más grandes: su Hijo que se había encarnado y la Virgen María que era la única criatura sin pecado. San José fue un hombre de fiar porque era fiel en su palabra, y era un hombre esperanzado que no confundió la esperanza con la realización de sus deseos. Un deseo no es esperanza. Las esperanzas son los deseos que nos llevan a Dios. Y San José muchas veces, en medio de la oscuridad, supo mantener viva esa esperanza, esa confianza en Dios, y por eso Dios se fio de él”. 

 

“Eixe tresor que, si no el tenim, que és conéixer el Senyor, encara que tinguem moltes coses, acabem interiorment buits”

 

El Arzobispo de Valencia ha abordado la figura de San José como ejemplo de que la felicidad no es poseer, sino que viene del conocimiento de Dios. “Sant Josep va ser un home feliç. Estos dies, com tots els dies de festa, són dies d’alegria. Una alegria que és expressió del desig de felicitat que hi ha en el cor de totes les persones. Realment, Sant Josep va ser un home feliç? Va viure pobrement, d’una manera senzilla; aparentment no tenia res del que hui pensem que es necessita per a ser feliços. Però si la felicitat depén de les coses, es convertix en un sentiment que va i ve. I al final, quan fonamentem la nostra felicitat en les coses, acabem sent infeliços.  Sant Josep no vivia en el temple, però el Fill de Déu vivia en sa casa; la seua humil casa de Natzaret era la casa de Déu, i per això Sant Josep era feliç, perquè tenia el tresor més gran que es pot tindre, eixe tresor que, encara que no tinguem moltes coses, aquell que l’ha descobert està ple d’alegria. Eixe tresor que, si no el tenim, que és conéixer el Senyor, encara que tinguem moltes coses, acabem interiorment buits. Sant Josep va ser feliç perquè vivia en la casa de Déu, perquè Déu vivia en sa casa i sa casa era la casa de Déu. Per això va viure ací a la terra la felicitat que ara viu plenament en el cel junt a Maria i al seu fill”. 

El Arzobispo se ha dirigido al inicio y al final de la eucaristía, “de manera especial a los enfermos y a los que están pasando momentos de sufrimiento”, y en la conclusión de su homilía ha recordado que San José es también abogado de la buena muerte. “Eixa felicitat a la qual li demanem que ens ajude a arribar quan ens aplegue el moment de passar d’este món al Pare. Pregueu hui també per tots aquells que estan vivint este moment, que senten la protecció de Sant Josep”.