CATÓLICOS EN VALENCIA – UNA FE QUE ENSANCHE LA MIRADA

Comparte

El evangelio del cuarto domingo de cuaresma de este año nos narra la curación de un ciego de nacimiento y las discusiones que este signo provocó entre el ciego que había sido sanado y quienes se oponían a Jesús. Si queremos comprender en profundidad este relato no tenemos que pensar únicamente en un hecho extraordinario que el Señor habría realizado para mostrar su origen divino y, de este modo, reforzar la autoridad de sus palabras. Para el evangelista san Juan los milagros son signos, por lo cual todos los elementos del relato tienen un significado que va más allá de la materialidad del que ha sucedido.

La ceguera puede ser una imagen de nuestra situación actual. Está ciego no solo el que no ve con los ojos del cuerpo, sino aquel que vive tan abstraído en sus cosas y en sus seguridades personales que, a menudo, es incapaz de “ver” la realidad que lo rodea. Si nuestra vida está tan centrada en nosotros que ignoramos a aquellos que están a nuestro alrededor con sus alegrías y tristezas; si únicamente vemos aquello que nos interesa o que queremos ver; aunque nuestros ojos estén sanos, en cierto modo estamos ciegos: ciegos para aquellos que pueden necesitar nuestra ayuda; ciegos para ver con profundidad la realidad que nos rodea; ciegos incluso para descubrir los signos de la presencia de Dios en nuestro mundo.

Y este peligro no solo afecta a los aquellos que no son creyentes. El texto evangélico nos advierte que puede haber una manera de vivir la religiosidad que no ayuda a abrir los ojos, sino que los cierra; que no ensancha el corazón, sino que lo instala en las propias seguridades humanas o en los propios intereses. Cuando vivimos nuestra religiosidad con el horizonte indiferente de quien, para considerarse a sí mismo más sabio o mejor que los otros, acaba despreciando a los demás, nos estamos quedando “ciegos”, porque nuestro corazón se vuelve incapaz de abrirse a la novedad de Cristo.

Para aquel ciego el encuentro con Jesús no solo le devolvió la vista corporal. La curación y la oposición de quienes no querían aceptar, contra toda evidencia, que Jesús lo había curado, lo llevaron a la fe. El Señor le había abierto los ojos del corazón. La fe vivida con humildad abre profundamente la mirada. Para quien ha conocido al Señor la realidad se vuelve limpia. La fe cristiana, es decir, la fe en Cristo como luz del mundo no reduce la visión y no equivale a una estrechez ideológica, sino que nos libera para abrirnos a la verdad desde una profunda humildad y ofrecerla a los otros como una buena noticia y una verdad que libera.

En la noche de pascua, a la luz de los cirios encendidos desde el Cirio Pascual, renovaremos nuestras prometidas bautismales. Quienes hemos sido iluminados por Cristo estamos gritados a ser claridad para la humanidad, amándola y viviendo con humildad nuestro testimonio podremos ser fieles en la misión que hemos recibido, y nuestra luz resplandecerá ante los hombres que, al ver nuestras buenas obras, darán gloria a Dios nuestro Padre.

+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.

 

UNA FE QUE EIXAMPLE LA MIRADA

L’evangeli del quart diumenge de quaresma d’enguany ens narra la curació d’un cec de naixement i les discussions que este signe va provocar entre el cec que havia sigut sanat i els qui s’oposaven a Jesús. Si volem comprendre en profunditat este relat no hem de pensar únicament en un fet extraordinari que el Senyor hauria realitzat per a mostrar el seu origen diví i, d’esta manera, reforçar l’autoritat de les seues paraules. Per a l’evangelista sant Joan els miracles són signes, per la qual cosa tots els elements del relat tenen un significat que va més enllà de la materialitat del que ha succeït.

La ceguesa pot ser una imatge de la nostra situació actual. Està cec no sols el que no veu amb els ulls del cos, sinó aquell que viu tan abstret en les seues coses i en les seues seguretats personals que, sovint, és incapaç de “veure” la realitat que l’envolta. Si la nostra vida està tan centrada en nosaltres que ignorem a aquells que estan al nostre voltant amb les seues alegries i tristeses; si únicament veiem allò que ens interessa o que volem veure; encara que els nostres ulls estiguen sans, en certa manera estem cecs: cecs per a aquells que poden necessitar la nostra ajuda; cecs per a veure amb profunditat la realitat que ens envolta; cecs fins i tot per a descobrir els signes de la presència de Déu en el nostre món.

I este perill no sols afecta als aquells que no són creients. El text evangèlic ens advertix que pot haver una manera de viure la religiositat que no ajuda a obrir els ulls, sinó que els tanca; que no eixampla el cor, sinó que l’instal·la en les pròpies seguretats humanes o en els propis interessos. Quan vivim la nostra religiositat amb l’horitzó indiferent de qui, per considerar-se a si mateix més savi o millor que els altres, acaba menyspreant els demés, ens estem quedant “cecs”, perquè el nostre cor es torna incapaç d’obrir-se a la novetat de Crist.

Per a aquell cec l’encontre amb Jesús no sols li va retornar la vista corporal. La curació i l’oposició dels qui no volien acceptar, contra tota evidència, que Jesús l’havia curat, el van portar a la fe. El Senyor li havia obert els ulls del cor. La fe viscuda amb humilitat obri profundament la mirada. Per a qui ha conegut al Senyor la realitat es torna neta. La fe cristiana, és a dir, la fe en Crist com a llum del món no reduïx la visió i no equival a una estretor ideològica, sinó que ens allibera per a obrir-nos a la veritat des d’una profunda humilitat i oferir-la als altres com una bona notícia i una veritat que allibera.

En la nit de pasqua, a la llum dels ciris encesos des del Ciri Pascual, renovarem les nostres promeses baptismals. Els qui hem sigut il·luminats per Crist estem cridats a ser claror per a la humanitat, estimant-la i vivint amb humilitat el nostre testimoniatge podrem ser fidels a la missió que hem rebut, i la nostra llum resplendirà davant els hòmens que, en veure les nostres bones obres, donaran glòria a Déu el nostre Pare.

+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.

La entrada UNA FE QUE ENSANCHE LA MIRADA se publicó primero en Archidiócesis de Valencia.

————————————————————————————————————————————————————————————

El anterior contenido fue publicado en:

Leer más